No us penseu -així d’entrada-, a mi també em costa trobar els punts de connexió. Malgrat tot, aquí estem. A punt de començar el XIII Encuentro Empresarial Iberoamericano i, tot seguit, la Cimera Iberoamericana de caps d’estat i de govern. Dos esdeveniments que fan aquesta setmana del país el km 0 d’una regió de prop de 700 milions d’habitants. Soc conscient que, per a moltes persones, tot el daltabaix que implica aquesta celebració no té cap sentit perquè culturalment no ens sentim plenament identificats ni amb el concepte Iberoamèrica ni amb el paper que històricament ha jugat Espanya en el “desenvolupament” de la regió. Més enllà d’aquesta percepció, val la pena recordar que en som membres (si més no fins al Pas de la Casa) per mèrits purament geogràfics, i que, encara que costi de creure, això té més avantatges que inconvenients. Moltes de les nostres preocupacions són comunes i els reptes a assolir també. És per això que és tan important poder trobar espais de diàleg que ens permetin confegir maneres conjuntes d’encarar un futur incert i canviant. Més enllà dels avantatges del networking -allò tan nostrat de tenir bones relacions de veïnatge- hi ha encara un factor més a tenir en compte, i és el moviment i impacte econòmic que aquests dos esdeveniments tenen directament i indirecta en el país: tant pel que fa a la contractació de professionals de casa com a la despesa que els visitants repercutiran en el comerç i l’hoteleria. Per això, i més enllà de demostrar que som capaços d’assumir grans reptes organitzatius, com deia Roberto Carlos, "qui no vol tenir 700 milions d’amics?"