El meu veí dels dimarts en aquest raconet de diari es referia aquesta mateixa setmana a l’empenta creativa del Principat en el camp literari; i també a principi de setmana l’Associació Llibre del Pirineu publicava el seu catàleg anual, ben farcit de títols prou suggeridors per atiar la impaciència dels lletraferits perquè arribi la festa de demà, i poder triar i remenar a les parades curulles d’exemplars esperats i d’altres per descobrir, tot i les conegudes mesures sanitàries, i tot i ser un Sant Jordi més semblant a la jornada de consolació de l’any passat que a les diades d’èpoques anteriors, amb els carrers plens de gents des de bon matí fins al vespre. A la prolífica producció de la majoria d’escriptors quan arriben aquestes dates cal sumar també la revifalla del sector editorial en els darrers temps, que, després d’uns anys de fusions, concentracions i absorcions empresarials, ha vist com tornaven a sorgir petits segells, sovint molt especialitzats, que han desafiat els que ja cantaven les absoltes per l’era Gutenberg i han eixamplat fins a extrems gairebé inèdits l’horitzó de noves publicacions. Ara ja només falta donar un cop de mà a l’última baula de la cadena que uneix l’escriptor amb el lector: les llibreries, que han patit especialment la pandèmia, fins al punt de transformar-se en alguns casos en dispensadors de llibres a domicili, que és una manera de sobreviure a les dificultats presents, però que en cap cas pot substituir la tasca d’acompanyament, guia, i fins i tot confident, que fa (o hauria de fer) tot bon llibreter, si més no amb els clients habituals del seu particular cau de tresors relligats.