El futbol no és plat de bon gust per a tothom i l’assumpte de la Superlliga Europea només aixeca passions entre els creients. No és que faci falta una Superlliga Europea -que també-, el que el futbol professional necessita -amb més urgència de la que molts savis, entesos, professionals, paràsits i altres espècies que se n’alimenten pul·lulant al seu voltant creuen o volen- és un CANVI (en majúscules). Evolucionar o desaparèixer. I no ho dic en to catastrofista. L’esport professional ha evolucionat en espectacle i entreteniment globals. I les normatives i reglaments (basquet, rugbi, handbol, etc.) s’han adaptat als temps. S’han espavilat per fer-se més atractius per al públic; en diguin espectadors, afeccionats o seguidors. És el que hi ha. La nostàlgia no salvarà ni els afeccionats, ni els clubs, ni els jugadors. El model actual, que han sortit en estampida a defensar clubs, federacions, UEFA, FIFA i el sursum corda, ja és un NEGOCI que mou milers de milions. Un negoci “bombolla” mal gestionat i pitjor repartit! Cap dels actors que s’ha posicionat en contra o a favor de la Super(fallida)lliga ho està fent per altruisme. Això no treu que un projecte que feia anys que s’està gestant s’hagi presentat i explicat com si estiguéssim en una tertúlia de tasca, entre “holligans”. Val que Florentino Pérez, l’esser superior, ha quedat retratat. Tot això i més és cert. Com també ho és que hi haurà una nova competició europea de clubs més aviat que tard. Només queda per saber si la voldran moderna i atractiva per al públic, o ancorada en el passat. Un temps que, per molt que alguns s’ho vulguin creure, no era millor.