Una cosa bàsica que s’aprèn amb l’experiència i amb l’anàlisi de l’entorn és que s’ha ser feliç per un valorant les petites coses i esborrant rancúnies i enveges del teu mapa mental. Buscar hobbies que et satisfacin i trobar moments, fora de l’estrès i la feina, sense dependències ni esclavatges sentimentals. No deixar que la foscor del teu entorn et contamini, que la teva felicitat estigui condicionada per les voluntats i capricis dels altres. Ser feliç amb tu mateix en soledat, si és necessari, sense absurdes submissions que t’alimenten la por i la inseguretat i t’immobilitzen. S’ha de fomentar mirar endavant sense girat-te ni lamentar les decisions que ja has pres ni martiritzar-te per les que no. A saltar, obrint les veles del paracaigudes, disposats a sentir el vent fort a la cara, els trons i la tempesta però també el sol i l’olor del mar. Tots fem mal, volent o sense, per inseguretat, desconeixement o desig, i a tots ens en fan i això no es excusa per tancar-nos a la cova emocional per por a sortir i a ser ferits. Perquè va de caure i aixecar-nos i a poder ser convertir-nos en millors persones. Dins la cova estem protegits arrecerats de sentiments i fletxes enverinades, però fora ens esperen motles coses bones, experiències, emocions, i també d’altres de perilloses i temeràries. Aquest és l’equilibri com el dels funàmbuls a la corda fluixa travessant ponts i penya-segats sens abaixar el cap, amb la mirada fixa en l’objectiu, amb un horitzó que ens permeti somiar noves aventures.