Ja la tenim aquí. En una temporada –massa llarga– que no ha estat gens pròdiga en bones notícies, al final n’ha arribat una. No, no és l’anunci del concert de Mónica Naranjo a Soldeu (als altres, ai, no els conec ni em sonen: deu ser que m’estic fent vell). Ni la pluja, que, tot i que fa malbé els camins, també fa saó, convida a la introspecció, neteja l’aire i allunya l’espantall de la secada. No: és l’arribada de la diversificació, personificada en el laboratori del senyor Grifols que s’instal·larà a Ordino, en terrenys que havien estat patrimoni de casa Rossell. No sé què hauria pensat el patrici Anton Fiter si ara ho pogués veure: abans s’hauria de refer del trasbals en veure en què s’han transformat les Valls Neutres. Sigui com sigui, hem de saludar amb alegria la iniciativa, felicitar els responsables i esperar que vaig fent cap als cinquanta investigadors amb bata blanca que hi treballaran, i que potser ajudaran a compensar la cara més frívola de youtubers i corredors diversos. Naturalment, ja han saltat els que es pregunten –molt legítimament– on és la trampa, els que volen llegir la lletra petita i els que s’imaginen que allò serà un centre d’experiments amb virus i micos, a un pas de provocar l’apocalipsi zombi. Hem vist massa pel·lícules, certament, i ens engrandeixen cosa de no dir les teories de la conspiració. I no dic pas que no: que hom sigui paranoic no vol dir que no el persegueixin de debò. Ara, hi ha una cosa que se’n diu el vot de confiança. I una altra que es diu optimisme. Si volíem diversificar, per alguna cosa havíem de començar. I què millor. Benvinguts, doncs, senyors científics.