No em considero vell (i tampoc me’n sento, que quedi clar). No s’espanti vostè, no em posaré transcendent. L’assumpte és de fàcil digestió dominical. Va d’“educància”, o correctament dit, d’educació. Tracto professionalment amb gent des de fa molts anys i malgrat que ara ja no s’estila, d’entrada els continuo parlant de vostè. Em vaig/van, educar així i no ho sé fer d’una altra manera. Cosa que no vol dir que no canviï al tu, quan l’interlocutor insisteix; qüestió d’educació! Amb els companys de feina, amb diferències d’edat incloses –que n’hi ha i notables– el tracte és en segona persona; encara que les conyes en tercera són inevitables. Tot això ve al cas pels mots que m’han portat a encadenar paraules avui. Segueixo l’actualitat, però sol ser a pilota passada. Vull dir escrita sobre paper (físic o virtual), quasi mai en directe. Per això dijous passat quan després de la roda de premsa que va oferir el Cap de Govern i es va obrir el torn de preguntes em vaig quedar sorprès. No per les preguntes, que cadascú pot preguntar el que vulgui. Em va sorprendre sentir “Bona nit, Cap”. Païda la sorpresa inicial i sentint altres salutacions similars, em vaig quedar perplex. Desconec si hi ha una normativa oficial o oficiosa al respecte. Tampoc sé si els representants dels mitjans tenen molt o poc tracte amb el Cap de Govern. Tant s’hi val! Es dirigien a la primera i més important figura política del país. No va de reverències, ni de vassallatge, només d’educació, de respecte vers la institució. Sense que hi tingui res a veure qui és la persona que ocupa el càrrec. De veritat, “Bona nit, Cap”? No fotem!