No és que hi estigui en contra, sinó que com ja he escrit algun altre cop (vegeu article al Diari 11-05-2018) crec que es desnaturalitza el seu sentit. Però amb el pas dels anys un ja concedeix que les administracions perverteixin el concepte en l’ús del nom “pressupost participatiu” per dir que dedicaran uns quants milers d’euros perquè la gent proposi en què invertir-los. Les propostes acaben traslladant-se a projectes d’inversió millorant alguna infraestructura, construint un nou equipament o proposant algun nou monument en homenatge a alguna persona o fet. És a dir, coses materials. A Ordino, però, fa poc s’ha sabut que el projecte guanyador ha estat una activitat relacionada amb la cultura popular i les tradicions: un festival de dansa tradicional amb tocs de contemporaneïtat, sota la tutela de l’Esbart Valls del Nord, que inclourà espectacles de dansa internacionals, així com esbarts dansaires i grups artístics amb representacions creades a partir de la cultura popular. Tot plegat acompanyat per activitats al carrer emmarcades en una fira d’oficis tradicionals i tallers oferts pels propis grups dansaires. Hi ha gent que s’ha sorprès de la proposta guanyadora o que obertament la menysté perquè diu que no és una cosa “que quedi”, sinó que és efímera. Ai las! Trist d’aquell que pensa que les activitats relacionades amb la cultura popular i les tradicions són passatgeres: transmissió de valors, fonament identitari, coneixement, comunitat... un llarg etcètera de conceptes que ens mostren el pòsit que deixa la cultura popular i tradicional. És a dir, “que queda”, que dirien ells.