La notícia podria semblar una broma de mal gust si no fos per més de tres milions de morts. Un informe encarregat per l'OMS en un panell independent d’experts conclou que la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 s'hauria pogut evitar. Val a dir que els mitjans no se n'han fet massa ressò, potser perquè critica la lentitud de la reacció dels líders mundials -però això són figues d’un altre paner-. El document assenyala que des del moment en què va saltar l’alarma a Wuhan (Xina) a finals del 2019 el sistema d’alerta internacional -els organismes que a les pel·lícules ens deslliuren sempre de qualsevol mal i castiguen els dolents- va ser lent i dòcil. A pilota passada, pot semblar una obvietat per a la qual no fa falta cap informe. Llegint les (poques) ressenyes es pot caure en la temptació de creure que l'OMS és es vol espolsar les puces de sobre. Encara que la suposició tingui un fons de veritat, no deixaria de ser un reflex de la realitat. Una conseqüència més del món en què vivim. Estem orgullosos de l'ONU, dels organismes que giren al seu voltant (FAO, OMS, UNESCO), de la Cort Internacional Penal de la Haia, de la Carta dels drets humans, etc. A l’hora de la veritat, quan la Covid-19 va passar de malaltia exòtica a pandèmia mundial l’OMS es va estavellar contra normes i procediments sanitaris internacionals que, teòricament, haurien d’haver tancat files per vèncer el coronavirus SARS-CoV-2, un enemic que no ha fet distinció de races, sexe ni continent. En canvi, el nostre egoisme, la cobdícia, els interessos locals polítics i econòmics sí que n’ha fet, passant per sobre del bé comú. La globalització és bona si la bossa sona, si no, campi qui pugui.