La imatge d’immigrants arribant a milers sense descans a les platges de Ceuta que s’ha vist aquests darrers dies ha estat dantesca i tan impactant que visualitza encara més el problema de la immigració. La foto que tenim tots de nens, adolescents i adults nedant sense forces a contracorrent per arribar a la costa tremolant de fred hauria de fer-nos veure la delicada situació que viuen als seus països. Ningú ho deixa enrere tot, família, amics, parelles, si pot quedar-se amb els seus, ningú s’arrisca a creuar en situacions infrahumanes, en semibarques, amb màfies que els roben, o nedant, si té uns mínims al seu país per poder alimentar la família. Decidir deixar-ho tot enrere amb risc de no sobreviure per anar a un lloc desconegut, sense ningú proper ni saber què es trobaran ni què hauran de fer, és molt difícil. Per això no s’ha de frivolitzar en enfrontaments públics entre els que defensen polítiques d’acollida i els partidaris de tancar fronteres per protegir el territori. Immigració no ha de ser sinònim de delinqüència. En canvi, sí que hem de saber buscar solucions i és sobretot feina dels governs dels països més poderosos poder fer-ho amb polítiques conjuntes, amb ajudes, i aïllar els discursos de la por dels partits més extremistes, que utilitzen aquest tema com a bandera per recollir suport.
L’odi d’uns hem vist com aflorava de la mateixa manera que ho feia la solidaritat de moltes persones que davant de l’emergència s’han bolcat a donar el seu suport, perquè no tots som iguals afortunadament.