L’actualitat amb què setmana sí, setmana també, em nodreixo per fer aquestes ratlles és una font inesgotable de maldat concentrada. De tant en tant raja alguna bona nova, cert. La resta del temps el que brolla és un concentrat tòxic del pitjor de nosaltres que acaba emmetzinant-ho tot. La doll brolla abundosa, sense pausa. I com a rucs ens hi aboquem fins a quedar sadollats fins al pap... de merda! Triar el gra de la palla, escollir amb criteri, seleccionar les fonts; tots aquest filtres que pressuposem bàsics, malauradament no van instal·lats de sèrie al software cerebral. Aquest pantagruèlic fast food de notícies acaba tenint un efecte anestèsic que fa que puguem deglutir la situació dels refugiats -a Ceuta, Lesbos, la dels rohingya de Myanmar (abans Birmània) amuntegats a Bangladesh i altres països del Sud-est asiàtic- majoritàriament dones i menors d’edat. I de segon plat l’enèsima fase del pla d’anihilació de Palestina a mans d’Israel, mentre aplaudim amb les orelles l’enviament a la zona d’un “alt comissionat” i l’alto al foc de 24h que la “pressió diplomàtica internacional” ha “forçat” entre les parts. I si encara no està prou tip i s’hi atreveix demani la carta de postres. Endavant, però ho haurà de fer vostè, perquè un servidor per avui ja en te prou. No es preocupi hi ha de tot i no cal anar lluny. I no es deixi enganyar per la fortor, en fan tots, siguin de proximitat o de la quinta forca. I no passi cap ànsia, l’oferta no té data de caducitat. Tots i posem de la nostra part perquè la font continuï brollant tant d’odi, maldat, misèria, destrucció, rancúnia i mort, com només nosaltres som capaços de generar.