Ja és ben bé a tocar l’estiu i els indicadors de la pandèmia segueixen dia rere dia una evolució a la baixa. I tampoc no és el cas ara de cridar el mal temps (o sí) i recordar que el maig passat ja hi va haver una forta davallada en les dades epidemiològiques, ens ho vam creure i abans de la tardor els contagis van tornar a pujar com un coet. A més, ara hi ha una diferència substancial respecte de l’any passat: el nombre de persones vacunades creix a bon ritme i els experts asseguren que pels volts de l’agost haurem assolit la immunitat de ramat. Tant de bo. Mentrestant, a l’Argentina han decretat deu dies de confinament perquè se’ls ha disparat el nombre de contagis i d’hospitalitzats; al Brasil o l’Índia la cosa tampoc no va millor, que se sàpiga; i a Europa seguim discriminant entre els ciutadans que tenen el pas barrat mentre el seu país d’origen no acrediti un nivell de contagi per sota del límit establert, i els que volem que ens omplin els carrers (i les caixes registradores) els pròxims mesos. Al capdavall, d’això es tracta, de fer calaix. Tant els que viuen directament del turisme com, de fet, el conjunt de la població, estem tan farts de mascaretes, de distàncies socials, de grups bombolla i de tants romanços com venim sentint el darrer any, que tan bon punt s’han relaxat les mesures de prevenció hem començat a fer plans perquè aquest estiu sigui l’estiu de la nostra vida. L’estiu que recordarem per sempre més perquè hem decidit que recuperarem plenament la sensació de normalitat, peti qui peti. I si després repunten els contagis, ja demanarem més vacunes a qui calgui i problema “sanjat”, que deia aquell.