Recordeu quan cada comú havia de tenir el seu poliesportiu? El resultat: set equipaments, un per parròquia exceptuant la Massana però sumant-hi el Pas. Múltiples gimnasos i piscines tallats pel mateix patró. Poques o nul·les sinergies, cap especialització, la parròquia com a màxima raó de ser.
En temps de sostenibilitat i d’estalvi post-Covid el que toca és construir estadis. I ben grossos…de milers de seients. El Nacional, que havia d’acollir grans competicions, ha estat un petit fiasco. La segona fase ha passat a millor vida. El terreny i el concepte no donen per a més; sovint allò barat resulta car. Ni la Federació de Futbol, que en va pagar la meitat, hi vol jugar. Amb els diners de la UEFA han decidit fer el seu propi estadi a Encamp. I com que amb un gran camp a Encamp no n’hi ha prou també s’hi farà el de l’FC Andorra de Gerard Piqué. De veritat? Dos grans estadis de futbol? I el Comunal? Doncs també caldrà remodelar-lo perquè està fet un nyap. I què passa amb el rugbi a qui s’ha promès més diners per iniciar el camí cap a divisions superiors? Alguns diran que els estadis els paguen els particulars. Són els mateixos que apel·len a la col·laboració publicoprivada en altres àmbits. Tan difícil és fer un pla d’equipaments? Valorar les necessitats a mitjà/llarg termini i que cadascú hi aporti en funció de les seves possibilitats. Perquè si dos megarivals com l’Inter i el Milan comparteixen estadi (San Siro o Giuseppe Meazza, al gust del consumidor) per què no ho haurien de fer l’FC Andorra i la selecció?