Piqué és un problema o una oportunitat?
A principi de segle, Johan Cruyff, que no necessita presentacions, i Anton Parera, antic gerent del Barça, ja ens ho varen apuntar en un simposi sobre gestió esportiva, a Andorra la Vella.
Dues dècades després apareix un visionari que implementa la mateixa proposta: es tracta que Andorra disposi, en un breu i palpable horitzó, d’un club de futbol competitiu a la primera divisió espanyola, esdevenint una icona decisiva en promoció turística potencial. Gerard Piqué vol trencar motllos i mitjançant les seves societats ja fa temps que dona forma als seus somnis i a les seves inquietuds. El projecte de futur de l’FC Andorra va caminant i progressa adequadament. Es palpa una gestió eficient, bona traça i bona lletra. L’Estat, que ha copsat al vol l’oportunitat, beneeix aquest projecte. Les exigències dels comitès de competició, però, lògiques i legítimes, requereixen uns escenaris de joc amb unes condicions que ara mateix el país no pot oferir. El comú d’Encamp ja fa mans i mànigues per adaptar-s’hi, però es requereixen dos anys de llargues obres. Mentrestant cal anar en qualitat d’hoste a camps desbordats per la sobreocupació, on no s’hi pot encabir ni una agulla. I aquí sorgeixen els problemes amb altres entitats esportives. El Govern i els respectius comuns hauran d’acontentar tothom en cohabitació. La convivència per habilitar entrenaments i partits entre la selecció andorrana, el VPC i la selecció de rugbi, i l’FC Andorra requereix els serveis d’un mag, però alhora Piqué ens ofereix una il·lusió que no podem arraconar.