Dimecres passat, en el marc del Dia internacional dels arxius, l’Arxiu Nacional d’Andorra obria un enllaç dedicat a l’Arxiu de les Set Claus (ASC). Si bé fins ara podíem consultar-lo en línia, el lloc web titulat Un país, set parròquies. L’Arxiu de les Set Claus va més enllà perquè ens ajuda en la visió del fons i ens el mostra dividit per temàtiques, cadascuna d’elles acompanyada dels preceptius documents i fotografies de l’època que el fan més atractiu i entenedor. L’enllaç, doncs, s’ha concebut com una exposició virtual perquè tothom qui s’hi adreci podrà saber una mica més sobre aquest fons documental i la seva importància: prop de 6.000 documents escrits en diferents llengües, en paper i pergamí, i una gran diversitat de formats i estils que ens expliquen els esdeveniments socials, els canvis institucionals i l’evolució econòmica del país des de l’edat mitjana fins a la primera meitat del segle XX. Es tracta, doncs, d’un dels fons més importants que tenim i que ara farà un any va ser declarat bé d’interès cultural (potser amb una mica de retard vint-i-vuit anys després de sortir de l’armari i ingressar a l’Arxiu Nacional, també cal dir-ho). La iniciativa de donar a conèixer l’ASC a través d’aquesta exposició virtual només pot ser aplaudida i elogiada perquè hauria d’esdevenir imprescindible per a tots aquells que vulguin fer una primera passa per saber i entendre sobre el nostre passat. I ja saben allò tan reiterat: saber d’on venim, per saber qui som i cap a on anem, que falta ens fa.