Aquesta setmana he llegit diversos acudits -no els voldria dur a engany, eren titulars- que m’han fet riure. “Pido confianza, comprensión y magnanimidad”: Pedro Sánchez parlant de la possibilitat que s’indulti els líders indepes (que, dit de passada, del segon en tenen més aviat poc per no dir res). El més graciós del cas és que el prec el va fer des de l’Argentina; no fos que algú li aventés un bolet com el que ha rebut el copríncep francès! Més llenya. “Nosotros no hacemos política”: coronel Pedro Antonio Pizarro, nou cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, durant l’acte de presa de possessió del seu càrrec. També va remarcar que el cos armat representa la diversitat de la societat actual. Potser els aniria bé canviar d’assessor d’imatge o de política d’actuació i de comunicació; perdó, d’estratègia, que havíem quedat que no fan política(?). Amb tot, el més sibil·lí i cínic -i mira que a mi m’agrada l’humor negre- és el protagonitzat pel Banc d’Espanya. Segons ha fet saber ara l’organisme, la forta pujada del salari mínim interprofessional de l’any 2019 va provocar que el creixement dels llocs de treball fos menys del previst. L’SMI (per les seves sigles en castellà) és de 1.050 €. No s’esverin, que no és cap estirada d’orelles a l’avarícia de la classe obrera. En el mateix document deixen dit que són conscients que “en España existe un problema de desigualdad de renta que ha podido agravarse con la pandemia”. No hi ha res com saber-se per sobre del bé i del mal per escopir les veritats a la cara i que et facin una reverència. Riure per no plorar.