La política i la diplomàcia han d’esforçar-se en l’àmbit de les relacions internacionals, per explicar i fer admetre el tarannà d’un Estat, davant dels recels d’altres estats, per intercanviar i homologar posicionaments, amb l’objectiu d’alleugerir tensions. El mètode i l’estratègia de convicció es resumeix en el concepte de la geopolítica, que va dibuixant de forma dinàmica els vincles entre els diferents actors del tauler geogràfic. A Andorra, un Estat d’estructura autonòmica, en aquest cas comunal, s’exerceix una geopolítica casolana, on els comuns impregnen amb el seu accentuat caràcter, unes preses de decisions, a vegades ben controvertides, trepitjant les línies vermelles competencials, i esdevenint un malson per als altres comuns i/o el Govern. A la confecció del pressupost i quan Govern prioritza o bé arracona infraestructures viàries a les valls del nord o del sud, no hi regna una gran destresa diplomàtica insider, que amb dosis de pedagogia i reciprocitat calmaria ànims.
La geopolítica insider ha hagut d’actuar amb bones arts diplomàtiques, quan capritxosament des d’un comú es talla unilateralment i manu militari, un sentit d’un carrer que uneix dos vials de xarxa bàsica a la conurbació central, provocant un caos monumental, davant de la inacció de la Taula de Mobilitat competent. Darrerament també, quan Govern apel·la a la solidaritat comunal per a l’aportació de fons a la caixa Covid-19, es posa en evidència que a la geopolítica insider li manca recorregut. No pretenc, però, promocionar un Estat jacobí, l’estructura comunal té les seves virtuts i ens convé.