L’acord d’associació d’Andorra amb la UE es troba una mica en standby. El referèndum previst inicialment, que no sé si es farà mai, està ajornat fins a nova ordre, presumiblement en la propera legislatura. Tirar endavant resulta indispensable i és evident que a Andorra no podem quedar estancats i necessitem algun tipus d’acord. Però els dubtes per aquest possible acord són encara massa grans. Hi ha una sèrie de problemes que encara no estan del tot clars, que surten cada dia i que fan que no vegem gens clar aquest tema. En citaré uns quants: la prestació assistencial per desocupació o les prestacions per a persones que estan desocupades i han de marxar a residir fora del país, sobretot amb les intencions del país veí espanyol. La matèria de lliure circulació de persones, la política migratòria, amb les nostres expulsions indiscriminades. Els monopolis d’Andorra Telecom i FEDA en perill, amb la possible desaparició del roaming (amb l’eliminació dels ingressos monetaris constants). El model comunitari de liberalització del mercat telecomunicatiu. Tot plegat, no penso que afecti gaire FEDA però sí Andorra Telecom, o la seva subsistència, o el seu statu quo. Si afegim a tot això els problemes que han ocasionat tant el Brexit com la pandèmia que estem patint, que han retardat tots els possibles acords, si constatem que dits acords han de ser revisables periòdicament, fan augmentar considerablement els nostres dubtes. Necessitem un acord amb la UE? Evidentment que sí. A qualsevol preu? Evidentment que no, ja que s’han de respectar les especificitats del nostre país. Caldrà, doncs, estar molt atents.