Amb el brunzir de la falla encara present i a l’espera que aquest dilluns Ordino tanqui el cercle fallaire, l’entrada al solstici d’estiu d’enguany té un significat especial: hem superat un etapa que per al món de la cultura popular i les tradicions ha estat especialment difícil. Les principals amenaces eren, d’una banda, l’afectació que la pandèmia hagués pogut produir en la cohesió dels col·lectius que ho fan possible i, de l’altra, que poguéssim perdre alguna festa pel camí. La realitat que vam viure dimecres a la nit a quatre parròquies, i la que veurem el dia 28 a Ordino, ens han mostrat que les amenaces no han esdevingut certes i que la comunitat fallaire s’ha mostrat ferma, sobretot en aquells llocs com Andorra la Vella on l’organització era molt complicada per la quantitat de fallaires participants i per les aglomeracions que any rere any s’hi viuen. La il·lusió, la imaginació, les ganes i la col·laboració entre entitats i institucions ho ha fet possible. Certament que hi ha hagut un dels col·lectius del país que no ha pogut fer la seva cremada per dificultats organitzatives, però s’ho prenen com un parèntesi, en cap cas com un final. I en canvi, enguany Canillo de la mà dels seus joves ha tornat a viure la tradició fallaire agafant el relleu de la Gisela i el Pere Jané, de la Karina i el Jordi Ferron, quan fa vint-i-cinc anys enrere van deixar de rodar falles pels carrers canillencs. Desitgem que sigui la llavor d’una llarga presència en aquesta parròquia. I esperem que la cultura popular i de les tradicions tornin definitivament als carrers i que es torni a viure en comunitat, que és la seva gran riquesa.