a em sabran perdonar, i que ningú se m’ofengui, però que en ple segle XXI hi hagi algun grup polític que la seva principal preocupació sigui que hi hagi altres consellers generals que duguin tatuatges i posin a debat la necessitat de censurar-los, és que estan molt allunyats del que la ciutadania espera d’ells com a càrrecs electes. Està tan fora de lloc i de temps que fins i tot costa de creure que hagin estat capaços de fer-ho públic. Si el principal problema del sector més conservador del Consell General és aquest, és que veritablement el seu món no és el nostre. O almenys no és el meu, ja ho puc ben assegurar. Perquè el meu món no és el de la censura en funció de com vesteixis, ni el d’impedir que puguis exercir un càrrec públic segons si alguna part del teu cos porta un dibuix tatuat, ni tan sols ho és el d’obligar a vestir els consellers amb jaqueta i corbata per assistir a les sessions de Consell. El meu món és el de les llibertats individuals i col·lectives, el de vestir com vulguis, el de tatuar-te el que vulguis i on vulguis, el de portar corbata si vols i si no vols també... però sobretot el meu món és aquell on un càrrec públic es preocupa perquè el país sigui socialment més just i més pròsper. El Consell General no és una empresa privada que t’hagi d’obligar a uniformar-te, sinó que és una institució pública que com a tal ha de respectar qui representa, que no és altra que la ciutadania i, sortosament, aquesta és plural, diversa en el pensament i també en les formes. Es comença prohibint tatuatges i s’acaben prohibint pensaments.