No ha de passar gaire temps –si és que no s’ha escrit ja– que algun dels gurus i/o estudiosos que han fet literatura del Covid-19 esbombi una nova línia d’opinió sobre la tàctica emprada per combatre el bitxet groc de Wuhan (Enric Vila dixit). Una línia en la qual es posarà en dubte la planificació vacunadora per les franges d’edat triades. Que els col·lectius professionals i socials de risc, des dels metges, sanitaris, malalts, tercera edat... hagin estat els primers a ser vacunats no és el problema, al contrari, te tota la lògica i no crec que ningú ho posi en dubte. El que sí que pot ser objectiu de polèmica, vist el nou i virulent rebrot amb l’anomenada variant delta com a protagonista, són les franges d’edat que s’han vacunat a continuació. Potser no ha estat la millor estratègia continuar en sentit (d’edat) rigorosament descendent? No fa falta cap estudi sociològic per saber que el col·lectiu de persones humanes de tota mena i condició que més interactua socialment arreu, tant de dia com de nit, és el comprès entre els 16 (sinó 14) i els 35 (45 si volen) anys. No vull dir que la resta del món mundial no posi els peus al carrer, ni molt menys; però el gruix dels protagonistes de la “vida social” i especialment la nocturna, són els d’aquesta franja d’edat. Sabent que tard o d’hora les mesures restrictives –més enllà de l’enrenou sociolegal que han provocat– s’aixecarien perquè no hi ha economia que ho aguanti; algú podria haver sumat dos + dos, canviar les prioritats i evitar-nos l’onada de Covid-19 que ens espera a tombar de la cantonada. O potser no? Tampoc em faci vostè gaire cas, això no deixa de ser una disquisició estival.