Aquest dimecres passat, el periodista Jordi Basté feia un editorial brutal al seu programa El món a RAC 1. D’allí n’he extret la frase amb què titulo aquest article i que no puc més que refermar. Són quatre paraules, només quatre paraules, però que representen tota una filosofia: la diferència són ells, els qui precisament no accepten la diferència. I no només no l’accepten, sinó que la combaten fins al punt de convertir el combat en un atac mortal. Ja fa temps que vivim un augment de la persecució ideològica de les persones en funció del seu origen, raça, creences o orientació sexual. Els inputs d’aquest augment els veiem dia sí i dia també en moltes notícies que ens arriben de diferents llocs del món, fins i tot d’aquells considerats com a més avançats en llibertats individuals i col·lectives. Van lligats de forma majoritària a l’increment del discurs d’ultradreta que aprofita qualsevol escletxa que els ofereix un determinat estat d’ànim social, al qual no es dona solució des del sistema establert, per aprofundir en l’odi a allò que no és com ells. I per sort la majoria no som com ells. Només tenia 24 anys i va ser víctima d’un crim d’odi perpetrat per una colla d’assassins sense cap altre motiu que matar-lo a cops mentre cridaven “maricón”. Per arribar fins aquí hi ha hagut un recorregut que moltes vegades s’inicia ja de ben menut en aquells acudits que pretenen fer mofa de l’orientació sexual d’algú, continua en les expressions clarament homòfobes molt incrustades en la societat, s’alimenta en el discurs públic de la ultradreta i acaba al carrer agredint i matant.