Tenim el costum o diguem-ne mania de guardar i acumular coses. Omplim calaixos, capses i armaris d’objectes, que no tornen a sortir, com si d’un forat negre es tractés, i entren una nova dimensió. Llegia un article, dels milers que avui estan de moda sobre l’ordre i com establir unes normes per fer neteja dels nostres espais, en què un expert explicava com d’absurdes són algunes de les coses que ens resistim a llençar. Feien una llista de prioritats a despendre’s on sortien esquís vells, apunts de cursos antics, monedes sense valor, sabates velles, catàlegs de viatges o munts de revistes, bijuteria barata que ja ha passat de moda i fins i tot ha perdut el to, bolígrafs i plomes trencades i sense tinta o col·leccions plenes de pols de xapes de cava, taps o segells... Us sona… munts i munts de coses que no fem servir i que en canvi acumulem i que passen a formar part del fons dels nostres armaris. Objectes com souvenirs de viatges que no sabem ni d’on són, llibretes usades plenes de notes, mòbils vells i roba de dues talles menys que confiem poder tornar a portar abans que hagin passat de moda. Com els llibres que comencem i que deixem en un racó confiant que en un altre moment ens enganxaran per seguir-los llegint, esperem donar una nova utilitat a vells objectes Donar, compartir o llençar és una forma de despendre’s, de deixar anar... que va més enllà de les possessions i ens parla de viure amb menys, de reciclar donant un nou ús i de desfer els lligams... En definitiva, de deixar fluir.