Lydia Cacho és una periodista mexicana, autora de best-sellers sobre tràfic de dones i esclavisme, defensora dels drets humans i supervivent de tortures per les seves investigacions sobre xarxes d'explotació infantil. En una entrevista recent reflexiona sobre el paper que té el periodisme amb perspectiva de gènere per crear una nova cultura narrativa per explicar els drets humans, tant per conscienciar dels abusos contra les dones, els homes i els infants, com pel paper que hi juguen les xarxes de la droga, la prostitució i les organitzacions paramilitars. Però no només les indústries delictives atempten contra els drets de les persones. Cacho insisteix en l’amenaça que suposa la desinformació a les xarxes socials. Citant el cas de Donald Trump, explica que la desinformació no només consisteix a “implantar mentides en el discurs col·lectiu”, sinó que també suposa organitzar paral·lelament “una estratègia per destruir els elements del coneixement públic” i impedir “tota possibilitat de qüestionament”. I és que la llibertat d'expressió no consisteix a penjar tuits a la xarxa per desqualificar persones de forma més o menys encoberta, sinó que requereix
-com a mínim- la voluntat d’anar a la recerca de la veritat, i una tasca a consciència d'investigació, documentació i contrast de fonts. Una tasca que hem viscut de prop durant el temps de pandèmia i que ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat davant una aliança perversa entre la mala fe i la indigència intel·lectual. Per això és tan important el paper de la professió periodística -des del rigor- per lluitar-hi en contra.