Grues i aparcaments

L’escena succeeix a qualsevol lloc del món, a qualsevol ciutat, i el principal protagonista és un cotxe amb matrícula estrangera. Pot ser un cotxe espanyol a Andorra, o un andorrà a Espanya, o un italià a Espanya, França o Andorra. En aquest cas el cotxe du matrícula italiana i el país on es produeix no té cap importància.

El cotxe, tot sigui dit, està ben aparcat; no molesta ningú, però no té el tiquet que correspon a una zona verda, blava o d’un altre color.

Arriba la grua municipal i, en veure la matrícula estrangera, para al mig del carrer i es disposa a retirar el cotxe.

Tot això passa davant d’un bar, a dos quarts de deu del matí, on estic prenent un cafè. No sé de qui és cotxe; òbviament no és el meu, ni el d’un amic o conegut.

Mentre comencen a fer la seva feina, al carrer es forma una cua considerable.

M'aixeco i parlo amb els agents. Els pregunto per què s’emporten un cotxe que està ben aparcat i que no molesta ningú. Sembla lògic que li posin la multa, però endur-se’l, penso, i així els hi dic, és desproporcionat.

A l’agent no li fa gaire gràcia la meva intervenció, però, sempre en un to correcte insisteixo que em sembla una injustícia. Li explico que el servei de grua es paga car i que hi ha molts d’altres vehicles que podrien ser retirats amb molts més motius: gent que deixa el cotxe en doble fila per anar al súper o recollir un nen al col·legi, automòbils aparcats en cruïlles on algú pot prendre mal. Tot això sense comptar patinets i d’altres ginys que van per la vorera en mode suïcida i que serien molt més multables que retirar un cotxe que no fa cap mal.

Els agents intenten enllestir la feina, la cua al carrer es converteix en so de botzines i gent que protesta. Crispació gratuïta. Van per feina, i per la part que els toca, ho enllesteixen ràpid.

L’agent amb qui he parlat puja a la grua. Abans de tancar la porta tenim l’últim esbós de conversa. Espero que si algun dia viatges a l'estranger no et passi el mateix, li dic. Està picat, però mantenim un to correcte; diu que ell sempre paga i que no li passarà. Arrenca i se’n va.

Després miro on està el la màquina expenedora de tiquets per a l’aparcament; costa trobar-la al final del carrer. No funciona ni amb monedes, ni amb targeta; s’ha de pagar mitjançant una aplicació mòbil; no resulta senzill, sobretot per a un italià.

Ignoro les ordenances municipals d'utilització del servei de grua, però semblaria lògic aplicar-lo sols en casos en els quals cotxes, motos o qualsevol altre element pertorbi la vida a la via pública. Un cotxe ben aparcat, ho repeteixo, no molesta ningú.

Potser m’he ficat o no em demanen, però no he pogut evitar-ho. Potser m'equivoco, però la retirada del cotxe italià em sembla, si no un abús de poder, almenys una mesura desproporcionada. Potser l’agent ha fet la seva feina, potser, però també jo m’he quedat més tranquil en manifestar de manera educada la meva opinió.