Sortir de la llibreria llegint, la mirada fixa en les lletres impreses tot resseguint-les una a una mentre enfilen paraules i frases que et captiven, que et fan girar full rere full sense parar. Ni t’adones de les persones que passen pel teu costat ni de les cantonades que vas deixant enrere mentre camines sense rumb fix, només amb el delit de la lectura iniciada dins l’establiment. Fins que arribes a un espai obert, sense trànsit, amb riures i converses de fons i un banc t’acull perquè puguis continuar llegint sense entrebancs ni preocupacions, fins que es faci fosc o fins a l’última paraula que tanca el relat.
Sortir de la llibreria amb el llibre a les mans, embolicat. Surts apressat, neguitós pel tacte que els teus dits et transmeten, amb ganes d’arribar a lloc, treure el llibre del seu embolcall i després d’olorar-ne les pàgines, acaronar-ne la coberta, resseguir la imatge que la decora i buscar el racó adequat, et disposes a endinsar-te en el relat del qual tan ansiosament vols formar-ne part.
Ni surts de la llibreria. Des que has agafat aquell llibre, l’has obert i has començat a llegir-ne alguns dels versos, t’ha estat impossible aturar-te. Les històries que explica el poemari t’han captivat. Allí dret, absort i aïllat de qualsevol soroll, immers en el món que et dibuixen les seves paraules, una rere l’altra harmoniosament col·locades, el temps s’atura, no existeix. Sortosament l’edició no té massa pàgines i sense voler te l’empasses de dalt a baix. Igualment treus diners, el pagues i surts, amb el desig de trobar el lloc on, ara sí sense l’ansietat primerenca i sense la por de no arribar-hi, en faràs la relectura pausada.