L’Arnaldeta de Caboet fou l’hereva i la primera pubilla de les terres que avui conformen el Principat d’Andorra. Escaldes-Engordany va retre-li un homenatge, anomenant passeig de l’Arnaldeta de Caboet l’artèria per a vianants que penetra des de Vivand fins al Clot d’Emprivat. És un carrer concorregut, connecta el centre comercial amb els parcs infantils, la zona esportiva i també Engordany. La tendència en mobilitat urbana és la pacificació dels vials, reduint el trànsit rodat. Aquesta pacificació aconseguida cum laude en la disciplina de mobilitat resta pertorbada greument amb la presència de grupuscles de potencials presumptes delinqüents, que han pres el barri amb fatxenderia. Els veïns i els passants estan preocupats perquè tenen por. Han de suportar i defugir dia rere dia, estoicament, tot tipus d’improperis i amenaces, amb gossos perillosos sense morrió reglamentari inclosos. I per acabar d’adobar-ho, el tràfic i l’olor a substàncies psicotròpiques també impera a la zona. La concentració d’aquest còctel altament explosiu genera una inseguretat angoixant que si es banalitza, haurem de prescindir a Andorra d’una etiqueta diferencial, de la qual encara hem de sentir-nos orgullosos: l’alt nivell de seguretat ciutadana. Els sociòlegs proposen educació i hi estic d’acord, sempre que s’apliqui des de la més tendra infància, als nuclis familiars i a l’escola primària. El cas objectiu i real que he descrit està, però, enquistat, ja no es pot arranjar malauradament amb educació. Apel·lo al legislador i a la resta d’autoritats competents a gestionar-ho contundentment.