esulta evident que rebre el Tour de França va ser bo per al nostre país, per mi ja podrien vindre cada any, igual que la Vuelta a Espanya, evidentment. Aquests esdeveniments esportius sempre interessen la nostra economia, la nostra hostaleria, el nostre comerç. Ens dona molta publicitat, i bona. Els hotels van assolir una mitjana d’ocupació del 76% i estaven contents. Ja sé que tan sols en tenim 55 d’oberts. Els nostres comerciants també estaven molt satisfets. El Tour comporta molta gent, tant en l’organització, en la participació com en l’afició. L’audiència televisiva a França amb 5,2 milions d’espectadors (amb un pic de 7 milions) i a Espanya d’1,2 milions també ens dona molta publicitat i això sempre és d’agrair. Però l’etern problema sempre és el mateix: el col·lapse viari que es va produir el dia de l’arribada de l’etapa a Andorra. Val a dir que en el meu cas em va anar a la perfecció ja que vaig entrar a Andorra procedent d’Espanya en el mateix moment i vaig fer-ho pràcticament sol. Altres vegades, com un cas que recordo recentment de la Vuelta, on sí que varen passar per Sant Julià de Lòria, em va retenir dues hores a la carretera. És el preu que hem de pagar per rebre aquests espectacles, però no aniria gens malament poder disposar d’altres alternatives viàries. També resulta molt problemàtic haver de tancar determinades zones durant tant de temps, com també resulta molt problemàtic el tancament dels aparcaments i els seus accessos. Hauríem d’intentar, doncs, trobar alguna solució a aquest problema. No tot s’hi val per poder acollir aquests esdeveniments. I potser també evitar-ne d’altres.