Encara que les nostres convulses vides plenes de trucades, reunions, rutines i cues als cotxes semblin estar immerses en un bucle infinit, de tant en tant hem de desconnectar per poder seguir. Les vacances estan fetes per això, per prémer el botó que ens desendolli de les obligacions, per buscar la calma i la diversió, per endinsar-nos per uns dies en un nou escenari del qual som personatges protagonistes. Torrant-nos al sol, fent esport, descobrint nous llocs o vivint experiències afrontem aquests preuats dies com la recompensa al treball, l’estrès, la cadena invisible als ulls a la qual estem tots lligats. I entre aperols, mojitos, arrossos a banda i crema solar redescobrim els petits plaers i els que tenim al costat, aquells que les presses desdibuixen com si fossin caminants blancs. Correm i ens perdem pels carrers de les ciutats que visitem, ens endinsem en rebotigues plenes d’olors noves i colors variats, aturem el rellotge per contemplar la bellesa dels llocs i ens adonem que no enyorem el nostre frenètic dia a dia. Poder viure com si estiguéssim de vacances permanents és un luxe reservat a pocs, perquè les obligacions ens esclavitzen o perquè hem decidit viure com tothom, seguint els patrons, els costums i els estàndards de la nostra societat. A l’altre costat del mur hi ha diferents formes de viure, hi ha un món de foc i gel per descobrir i un munt de cadenes per destruir. Potser no estem ben enfocats, potser és només un miratge entre rajos vius i onades blaves que desdibuixen el conscient per fer aflorar els desitjos més profunds i libidinosos.