A ningú li agrada posar-se vacunes… Som reticents i ningú ho fa per gust. L’evidència, però, és que tot i que el vaccí no ha aniquilat la pandèmia, està contribuint a frenar la seva expansió i a minvar la gravetat dels casos.
Sospitàvem, i tampoc ens podem sorprendre, que la no obligatorietat de vacunar-nos aniria de la mà d’una limitació pràctica de socialització en tots els àmbits, en cas de negar-s’hi. A partir d’aquí cadascú ha de ser responsable de la seva vida. Ser lliure i responsable també vol dir respectar els altres, bàsicament quan s’interactua amb altra gent. Per això s’han creat les normatives de salut pública d’obligatori compliment, per poder compartir i conviure harmònicament en societat. A Andorra, cal dir-ho i ho podem constatar, les exigències de l’executiu han estat ben poc autoritàries. Quan algú evoca Nuremberg, quan diuen que hi pots ser jutjat, tot i els matisos suaus que hi puguis aportar a posteriori, després d’haver llançat la primera sentència barroerament, queda clar que tothom ho entén i no cal cap manual edulcorat d’interpretació. No és de rebut projectar-ho, amb una absoluta manca de respecte envers els que han patit l’Holocaust. Entenc, però, i respecto el negacionisme, és el típic dilema entre la llibertat i la seguretat que acostumen a estar en pols oposats. D’altra banda, s’ha de suportar la crítica amb humilitat i tremp, ser tolerant i evitar anomenar les opinions contràries a les teves com a tòxiques. Quan es té la legitimitat de governar, s’ha d’exercir sense complexos, practicant la transparència i sota el control del parlament.