Sortir d’Andorra els caps de setmana, segons a quines hores, pot resultar bastant incòmode. I no parlo pel fet d’haver de passar una frontera i una duana totalment absurdes l’any en què ens trobem, que ens obliguen a fer unes molestes cues. Tampoc parlo de la fama que tenim els andorrans de córrer massa, que en molts casos sí que resulta certa. Qui vulgui córrer que ho faci, sempre evidentment sense posar en perill la seguretat de ningú. Ja s’ho faran amb els radars i els mossos d’esquadra, no és el meu problema... Personalment, tot aquell que em vulgui avançar pot fer-ho tranquil·lament, ni m’importa ni li posaré mai cap impediment. El que sí que m’agradaria és que aquests avançaments fossin del tot correctes. Estic fart de veure i trobar-me andorrans avançant en línia contínua, sense visibilitat, amb vehicles molt propers que venen en sentit contrari... Però el que més em molesta de tot plegat és que quan deixo una distància de seguretat amb el vehicle que em precedeix, ja sigui perquè el seu ritme em va bé o ja sigui perquè hi ha caravana i tampoc val gaire la pena avançar, molts aprofitin aquest espai per colar-se. A banda que guanyen molt poca cosa, m’obliguen a frenar constantment. Sobretot em resulta molt molest quan després de fer un avançament innecessari, paren a fer un beure a Ponts. Si tanta pressa tenen, per què no surten abans? O per què es paren? Val a dir que els dies que no són cap de setmana aquest fet no sol passar i es pot conduir molt més tranquil, sense tants energúmens al volant. Els divendres i els diumenges al vespre els andorrans ens hem de fer notar d’aquesta manera a la carretera...