No va passar ni una setmana entre l’anunci que el Govern descartava la construcció de l’aeroport a Grau Roig i la presentació del projecte de construcció de l’heliport a la Caubella. Un termini sorprenentment curt que demostra que els projectes s’estaven treballant en paral·lel i que el primer servia per distreure l’atenció i capitalitzar les crítiques ciutadanes d’una infraestructura innecessària i totalment inadequada per a l’indret on es plantejava. Així, amb el previsible abandonament del projecte d’aeroport, Govern ha pogut jugar la carta del regateig: com que no fem l’aeroport, oi que no us queixareu si fem un petit heliport? Diuen els seus promotors que l’heliport ha d’esdevenir “una alternativa viable al transport terrestre”, una afirmació que no deixa de fer certa gràcia quan la previsió és que aculli 33 vols comercials diaris. Sense ser un expert en helicòpters, diguéssim que aquests aparells no són excessivament grans, i quan el 2015 es parlava del projecte d’heliport a les Tresoles d’Encamp, parlaven d’aparells de com a màxim 15 places. Això ens porta a situar la màxima capacitat de l’heliport de la Caubella en les 500 persones diàries, l’equivalent a uns vuit autocars! Ja els dic jo, però, que les places d’helicòpter són un xic més cares... La història és la de sempre: l’heliport no soluciona res i és un projecte elitista que no canvia de cap manera cap dels problemes de mobilitat de la ciutadania ni tampoc aposta per vies més sostenibles. Per a l’únic que potser servirà és per intentar justificar el telefèric de Carroi que ningú vol construir. No és casualitat, doncs, que de cop tot quadri...