Què té de diferent mountain de muntanya? Music de música? Walking de a peu? És d’una categoria superior un mot sobre l’altre? Tindrem menys visitants o potencials turistes per utilitzar la nostra llengua a l’hora de posar nom a les activitats que organitzem? Aquesta tendència convertida ja en costum d’anglicitzar tots els esdeveniments –ja siguin artístics, esportius o socials– que es fan al país no sé si s’emmarca en una mentalitat provinciana –entesa com aquella que menysprea allò que li és propi– o en l’esnobisme –en el desig d’aparentar enlluernat per tot allò que ve de fora–. Ambdós conceptes aplicats als usos lingüístics podrien ser vàlids per definir el procés creatiu que porta els qui acaben batejant els esdeveniments a eliminar el vocabulari propi. Perdre l’oportunitat d’ensenyar als nostres visitants que aquí de la mountain en diem muntanya i que el recorregut musical per Incles el fem a peu i no walking, és empobrir-nos a nosaltres mateixos com a societat i no donar l’oportunitat als nostres visitants de conèixer-nos millor. El mateix cal dir del Serenalla Market, The Shopping Mile... la llista és molt llarga. A veure si se m’entén: no rebutjo d’entrada cap anglicisme, sinó que si hi ha una fórmula en català tant o més vàlida per a l’objectiu que es persegueix, millor, perquè afegirem a l’oferta artística, esportiva o comercial un bocí més de la nostra identitat. En fi, de l’Andorra Mountain Music a l’Esquella Walking Music Festival. Benvinguda sigui l’aparent normalitat (mínima) que no viurem plenament fins d’aquí a molts mesos (anys?) en un retorn que es preveu lent i dilatat en el temps.