A voltes, “ets de poble” és una frase que ens atorguen de forma molt despectiva. Com si els que habitem en localitats petites o a la muntanya tinguéssim algunes mancances o anéssim amb la boina i el bastó. Sovint també s’hi dona una connotació de tenir menys coneixements o ser més simples quan penso que és totalment el contrari. Ser de poble és una característica de viure en un lloc més petit, més proper a la natura, per exemple, i amb unes relacions de proximitat que no hi ha a les grans urbs. Si bé és cert que l’oferta cultural, de lleure i altres és més limitada a les zones rurals, amb la globalització i amb un clic et poden enviar qualsevol cosa per sofisticada i urbanita que sigui al lloc més perdut. Un altre tòpic associat és el de la moda i el seu estiu, com si els de ciutat vestissin les darreres tendències i fossin més sofisticats. En aquest aspecte va més vinculat a les persones que no pas al lloc on viuen i podem trobar clàssics, horteres i moderns a tot arreu. Les diferència que té viure en un lloc o altre ve determinada per temes com la proximitat de les coses, la mobilitat, la pol·lució, i un ritme més slow o més estressant. Una altra gran diferencia és l’anonimat. Les grans ciutats tenen carrers i blocs plens de desconeguts, aliens a les crítiques i les mirades, fet que dona una mica més de sensació de llibertat, tot i que per contra es perden l’escalf d’un bon dia o un somriure en travessar el carrer o prendre un cafetó. Siguis d’on siguis, l’important és sentir-se’n orgullós.