This is the end...” Dijous 5 d’agost de 2021 és la data que quedarà per als arxius com el dia que Messi va deixar el FC Barcelona. Aquesta és una disquisició que, com la gran majoria d’afeccionats culés, no creia que hagués de filar fins d’aquí a un parell d’anys. Somniar és gratuït fins que et fots de morros amb la realitat. I la realitat és que l’era Messi a can Barça ja és història. Passo d’analitzar motius, assenyalar culpables, buscar raons i qualsevol altre tipus d’elucubracions del comiat. Avui, aquí i ara em quedo amb tot el que m’ha/ens ha fet gaudir, des que va debutar en aquell llunyà Gamper del 2005 davant la Juve, fins a la darrera temporada –sí, fins a la darrera–. Tant me foten els cecs que no el veuen com el millor jugador que mai ha trepitjat la gespa d’un camp de futbol. Tant me foten els seus malts partits i les errades que ha pogut cometre; que n’ha fet, és humà! No resisteixen les seves exhibicions i genialitats, sostingudes en el temps com cap altre jugador ha aconseguit, ni aconseguirà mai més. Hi ha hagut molt jugadors molt bons, molts jugadors brillants, que han deixat llampades de genialitat, mostres del seu innegable talent; només faltaria. El que el fa únic i irrepetible és que ell ha estat l’únic que ho ha fet durant tants anys, en tota circumstància i condicions, en qualsevol competició i contra qualsevol rival. Durant el seu cicle els culés hem gaudit del millor, ens hem fet un fart de menjar caviar a cullerades, setmana si setmana també. Guardo la tristesa per quan ell anunciï que penja les botes. Llavors, i només llavors, sí que la màgia del geni s’acabarà. Clar que sempre ens quedarà el vídeo!