El Partit Socialdemòcrata ha encomanat al Govern, via esmena, estudiar i introduir els canvis necessaris en la nostra legislació, per adequar-la a perseguir i a condemnar la mutilació genital femenina (M. G. F.). Fins aquí, trobo molt coherent demanar des de l’actitud vigilant de l’oposició l’acomodament de les nostres lleis a l’estàndard europeu. L’exposició de la ponent socialdemòcrata fou molt detallada i documentada, repassant fil per randa i exhaustivament tots els tipus i hàbits de M. G. F, explicats des de les esferes i tarannàs socials i religiosos presents en tota la diversitat del planeta. A la pràctica, però, estic convençut que a Andorra no hi ha una sola ànima favorable a aquests costums abominables, de tal manera com si demà mateix es proposa la prohibició de menjar-se els nens crus.
La tenacitat de la ponent, però, traspassa uns límits insospitats quan sol·licita la persecució de l’exercici de la M. G. F. a l’origen, o sigui al cor i dins dels límits territorials dels països practicants. No em puc imaginar una comissió rogatòria capitanejada per magistrats andorrans, amb l’objectiu d’impartir justícia, abordant amb el seu iot les costes de Somàlia o del Iemen del Sud, apartant manu militari els pirates que pul·lulen desafiadors per aquesta contrada de l’oceà Índic. Desconec si la consellera pot ser tan naïf volent i demanant que siguem els gendarmes del món, o bé només vol remoure consciències, forçant una pregunta perquè es mullin amb resposta òbvia, i la cito, “els grups parlamentaris que donen suport al Govern respecte a aquesta pràctica abominable”.