Trobar una feina a Andorra no és gens fàcil i poder subsistir d’aquesta feina si finalment es troba, tampoc. Em resulten sorprenents, però, unes quantes coses: d’una banda, els anuncis amb ofertes de feina que surten publicats a la premsa (que solen aparèixer molts dies), d’altra banda, l’alt nombre de persones inscrites al servei d’Ocupació: una mitjana de 1.000 els darrers mesos (val a dir que, per a una mitjana de 2.000 demandes). Tot això, constatat amb 900 formacions que es varen realitzar l’any 2020 al mateix servei d’Ocupació, que sembla que no varen servir de gaire. D’altra banda, l’alt nombre de persones detectades com a treballadors il·legals en plantilles d’empreses andorranes aquest any. Comentaris dels hotelers que troben dificultats per completar les plantilles, un altre de sorprenent de la ministra d’Afers Exteriors: manca personal al seu ministeri. I sobretot la confirmació d’Estadística que “el nombre d’establiments empresarials ha augmentat (de fet, no ha parat d’augmentar des del 2012.). En principi, no hi entenc res de res. Potser l’explicació de tot plegat són els salaris oferts, com per exemple: cambrer de bar per 1.121 euros bruts. Cuiner de restaurant per 1.388 euros bruts. Paleta de la construcció per 1.500 euros bruts. Cambrer d’hotel per 1.214 euros bruts. Sembla que val més ser paleta que cambrer, pel que fa al salari. Resulta evident que amb salaris d’aquests tipus i d’altres molt més baixos que ni surten publicats resulti complicat trobar mà d’obra o acceptar una feina. Tor això sense comptar les ofertes de feina temporals que només allarguen l’agonia de tots plegats.