Vull conduir borratxo i drogat, a 160 per hora per la carretera de l’Obac i l’estat no em deixa. Bé, més que no deixar-me (no tinc cap agent de policia a la porta del cotxe que m’ho impedeixi), l’estat em diu que he de conduir per sota d’una velocitat màxima i que ho he de fer sense haver consumit ni drogues ni alcohol. Si no compleixo aquestes normes, em prohibiran de conduir retirant-me el carnet i posant-me una sanció econòmica com una casa de pagès. I si m’extralimito amb aquestes normes més del compte o reiteradament, m’engarjolaran. Quina dictadura! Em diuen que aquestes normes estan fetes per evitar accidents, per salvaguardar-me a mi i sobretot per protegir la resta de la ciutadania; però jo crec que és una flagrant limitació de la meva llibertat. No ho trobeu injust? Doncs no, és ben just. Sense normes que regeixin la societat és impossible de conviure, i encara més quan les decisions individuals passen per sobre del bé col·lectiu. Si algú no vol vacunar-se i posa així en perill el conjunt, la vida d’altra gent, potser pot estar exercint la seva llibertat, però alhora està limitant la de tercers, sobretot d’aquelles persones més exposades a la Covid, aquelles que tenen risc de mort. Per tant, la seva conducta ens afecta a tots i cal limitar els riscos als quals ens exposa, perquè per mi, no hi ha gaire diferència entre la conducta de qui vol conduir borratxo i de qui no es vol vacunar. I si algú no vol vacunar-se, jo vull poder conduir borratxo. Potser algun dia ens trobarem en un bar i jo pagaré les conseqüències de la seva decisió; o potser ens trobarem en un pas de vianants i ell pagarà les de la meva.