Davant l’abundància de notícies que s’han publicat vinculades a l’àmbit judicial i en les quals hi ha temes sensibles en què hi ha implicades persones amb versions contradictòries d’un succés en concret, es fa difícil trobar una equitat a l’hora de valorar-les sense caure en sensacionalismes, paternalismes o superficialitats. Sense una base objectiva sobre els fets, sense conèixer tots els testimonis, les interpretacions poden ser tan diverses com les opinions i suports que fomenten.
Tot el que esdevé constitutiu de delicte ha de ser jutjat en seu judicial dotant les parts implicades del dret de tenir una bona defensa o acusació, segons sigui el cas, de poder esgrimir els seus arguments davant un tribunal i portar les proves pertinents que ho acreditin. Sense prejutjar que els demandats són culpables o que les acusacions són falses i sense frivolitzar el tema. Quan aquest tipus de casos, en una societat tan exposada públicament, es mediatitzen les línies vermelles es creuen i es pot caure fàcilment a emetre judicis paral·lels que s’eleven a públics sobre la base de suposicions, rumors i comentaris poc encertats que acabaran tenint un impacte directe. Per aquest motiu és tan important mantenir un prisma tan respectuós i de protecció de les víctimes com de presumpció d’innocència dels demandats, amb mesures preventives, i que sigui el poder judicial qui dictamini i imposi les penes oportunes i no les xarxes o els opinadors professionals.