Les nostres vides estan governades per la immediatesa de la informació. La dependència de les xarxes mitjançant internet, que és l’eina suprema, ens aporta un coneixement que hem de processar a una velocitat de vertigen, si no volem perdre el tren de l’actualitat. El problema és, però, la fiabilitat i la gestió dels continguts. Quan naveguem per les xarxes socials tenim tendència a donar-hi més o menys credibilitat, en funció de la confiança que atorguem a la font d’informació, i malauradament, tot i realitzar les verificacions necessàries, la certesa no sempre la posseïm. Sorprèn, però, que amb total desimboltura i sense la prudència requerida, l’opinió pública s’erigeix en jutge i botxí, davant uns fets relatats per la premsa i que es presenten com a presumptament delictius, però que encara no s’han investigat en profunditat i encara menys han accedit a seu judicial. Però és igual, un judici popular en el parlament i tribunal de les xarxes, on apareixen les penes i misèries d’individus audaços, alguns d’ells investits de la raó divina suprema, ja emeten la sentència condemnatòria que toca d’antuvi. Meravella també que sindicats i associacions aparentment serioses participin d’aquest linxament mediàtic, subjugant-se com a actors radicals d’una atrevida acusació. Un ensenyant de l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany ja va patir aquest calvari fa un any i mig i a hores d’ara, la veritat, encara no ha aparegut. Ara li toca rebre a un directiu d’una ONG... Estem capacitats, ni que sigui per principi d’humanisme, a dubtar i a aplicar-nos la presumpció d’innocència?