Un dels factors clau que evidencien si una societat està evolucionada o no és la capacitat d’anàlisi crítica i autocrítica que hi ha. Per avançar s’ha de qüestionar, s’ha de preguntar i saber extreure el focus de les coses insignificants per fer una anàlisi més extensa. En les dictadures la repressió impedeix als ciutadans expressar públicament visions diferents a les del poder i es castiga la dissidència, per aquest motiu és un model involucionista i obscur. En les democràcies, la llibertat passa per sobre de quasi tot i el debat és no només públic sinó enriquidor. De les diferències entre majories i oposicions neixen moltes millores i precisament de la possibilitat d’elecció, no només a nivell polític sinó d’oferta cultural, social, l’enriquiment de la societat. Educar dins el respecte però també enfocar la visió crítica és bàsic per tenir homes i dones que construeixin un futur, per tenir civilitzacions que avancin tecnològicament però també en drets individuals i col·lectius i polítiques socials que permetin una bona qualitat de vida a les persones. Sense debat i crítica no hi ha evolució i no hi ha evolució sense prèviament fer-se preguntes i debatre. Ser crític és per tant positiu com ser analista, perfeccionista o creatiu. Això ho sabien bé cultures com la grega o romana, que feien de la crítica i el debat una disciplina que els va posicionar com una de les societats més avançades i cultes que hi ha hagut.