Sabent que l’Acord d’associació amb la Unió Europea no permetrà una lliure circulació de mercaderies real entre Andorra i la UE —entengui’s per lliure circulació la manca de barreres duaneres, tant econòmiques com burocràtiques—, un es pregunta com des del Govern es pensen solucionar les problemàtiques frontereres cròniques amb les quals es troben les empreses del país en aquest punt. Problemàtiques, en primer lloc, burocràtiques, per la necessitat de passar per transitaris, controls policials i haver de disposar de gestors eficaços per realitzar sense errors tots els passos del complex procés. I problemàtiques econòmiques, d’altra banda, pels elevats costos que suposa fer entrar (i retornar si no s’ha venut) una mercaderia a Andorra; i sobretot en el cas d’aquelles mercaderies en què el minorista hi té un marge escadusser. Que en un món com el del segle XXI, globalitzat i digitalitzat, s’hagi de passar per aquesta odissea duanera per fer entrar (o sortir) un producte a Andorra em sembla penós. I que a hores d’ara ningú es plantegi de buscar solucions a aquest problema em sembla una temeritat davant la necessitat de diversificació econòmica. La justificació d’alguns sempre és la mateixa: respecte a les especificitats i defensa de l’statu quo del tabac. Podem estar-hi d’acord en part, i més tenint en compte com d’importants han estat els ingressos del tabac per l’Estat durant molt de temps, per exemple. Ara bé, no es pot hipotecar el futur a costa d’un model caduc que clarament necessita alternatives, ja que això condemna les generacions futures i fins i tot la mateixa sobirania andorrana que alguns tan pregonen defensar.