El sector del comerç està en plena ebullició. Antany, el comerç suportava tot solet i equilibrava el pressupost general de l’Estat andorrà, amb l’impost d’importació de mercaderies. Aquest impost posseïa una gestió administrativa fàcil i directa, sense amagar un vessant injust ja que era únicament aquest pilar que contribuïa a les finances de l’Estat. També és cert i és de justícia expressar-ho que amb el consum intern la ciutadania i els turistes contribuïen també indirectament a fornir les caixes de l’Estat. La necessitat d’equilibrar despeses i grans inversions cabdals, l’auge del sector serveis que fins aleshores no suportava impostos, l’establiment d’un marc fiscal equitatiu en què tothom ha de contribuir en justa mesura, tal com marca la Constitució, han modificat sensiblement la relació fiscal de les persones físiques i jurídiques amb l’Estat andorrà. El sector del comerç, que ha estat tradicionalment clau per a l’economia d’Andorra, està trontollant ara per diversos motius: la globalització de l’economia amb internet, eina suprema, ha modificat els nostre hàbits de compra. Avui en dia els aparadors, reclams publicitaris i promocions de productes i serveis viuen i s’exposen a les xarxes, accessibles amb un simple clic. El present i el futur immediat ens diuen que el tràfic comercial estarà controlat pels grans operadors del comerç digital, de forma imparable. Andorra s’hi haurà d’adaptar amb fórmules com les zones franques o altres metodologies, perquè avui encara, des de l’administració, no es facilita gaire la penetració d’aquestes grans plataformes.