El debat d’orientació política no tenia pinta de ser un menú gaire diferent al de cada any. A Andorra el parlamentarisme no es caracteritza per debats pujats de to, ni per elevada esgrima parlamentària. Les bones formes i la calma imperen al nostre Consell General. No és així en parlaments com l’espanyol, on els cops d’efecte i les desqualificacions abunden, o al britànic, on la mera disposició de la sala ens recorda un amfiteatre al més pur estil de gladiadors entre crits i aplaudiments. Cada país té el seu estil i el que hem vist aquesta setmana al Consell no és propi del nostre. Després de les intervencions dels grups parlamentaris, començava a la tarda un nou torn de paraula discret, per cert, dels grups. De sobte, un gir del guió quan Ferran Costa, al més pur estil Ana Pastor amb els fact news revelava el plagi del discurs del líder del PS. Amb una bona posada en escena, alternava idiomes i mostrava en una mà i l’altra el discurs socialdemòcrata i un programa electoral que va acabar sent el del polític espanyol Íñigo Errejón per Más País el 2019. El següent a intervenir era Pere López i no tenia ni temps per a la reacció ni per preparar una estratègia amb els seus assessors. Les tensions que durant tota la legislatura hi ha hagut entre liberals i socialdemòcrates, més que evidents pel trencament després de les eleccions, es convertien ahir en focs d’artifici amb l’estocada de Ferran Costa a un discurs que ha acabat sent el centre del debat tot i que no de la forma desitjada.