Estic molt content per l’èxit que està tenint l’Iñaki Rubio amb el seu Morts, qui us ha mort? De fet, tots ens n’hauríem d’alegrar, perquè feia molt de temps que no es parlava tant d’Andorra a la premsa de fora del Principat per una cosa bona. I és que no ens enganyem, quan la premsa dels territoris veïns es digna a parlar de nosaltres sovint és per fer-ho malament, per criticar amb tòpics suats o mostrant un gran desconeixement de causa. Cal reconèixer que per desgràcia hi ha qui alimenta els tòpics fent el ridícul en platós de televisió, per exemple. Però tots sabem que el que es diu d’Andorra fora d’Andorra gairebé sempre té poc a veure amb la realitat dels qui hi vivim. I en els darrers temps, només han faltat les desercions fiscals d’alguns personatges cèlebres a les xarxes que han aterrat aquí per acabar-ho d’adobar. En tot cas, el bo de l’Iñaki ha vingut per posar-hi remei, i ha situat la literatura andorrana en un punt d’internacionalització en l’àmbit del llibre català que crec que tan sols havien aconseguit en Villaró, més recentment, i l’enyorat Morell fa ja algunes dècades. Això demostra el nivell i el potencial que tenim a casa, per bé que no sempre explotat amb èxit. Val a dir que aquest efecte Rubio també s’ha notat en d’altres àmbits, no només a la premsa; i és que podem estar segurs que les bones vendes registrades a Organyà i a la Setmana per part d’editorials andorranes es deuen, també, al soroll mediàtic del llibre de l’Iñaki. Vaja, un win-win per a tothom. Com m’agradaria que això no fos flor d’un dia, i que en el futur puguem parlar més dels efectes Rubio que no pas dels efectes Rubius.