La revista Rolling Stone ha actualitzat aquesta darrera setmana la llista de les 500 millors cançons de la història, una llista que va elaborar l’any 2004 de la qual ara n’ha fet una revisió. La publicació nord-americana és molt avesada a fer aquest tipus de llistes que, d’altra banda, tant ens agraden al públic, ja que en una sola play list acabes tenint cançons de gèneres i temps diferents però que d’una o altra manera han marcat una època. Als que ja tenim una edat ens ajuda a fer la llista de reproducció musical de la nostra vida, aquella que amb el pas del temps ens va deixant tot tipus de records –bons i dolents– associats a les cançons de la nostra existència. Segons llegeixo, la llista ha estat elaborada pel que en podríem anomenar un consell de savis compost per més de 250 artistes, gent de la indústria musical, productors i periodistes del ram que han escollit les 500 cançons i el seu ordre d’entre més de 4.000. No sé si molts dels lectors coincidiran amb els gustos d’aquests savis musicals que han acabat posicionant Aretha Franklin al capdamunt del rànquing, per davant d’altres icones del pop, però tot i la diversitat que ha aportat la inclusió de noves cançons més actuals, em quedo amb el fet que la majoria de temes pertanyen als anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, possiblement les millors dècades musicals de la història. Al final el que compta és que cadascú tingui el seu propi rànquing, la seva pròpia play list que no necessàriament ha de coincidir amb la comercial. La banda sonora de la seva vida, vaja, perquè la música sempre ens acompanya.