El vel és una imposició masclista que té com a objectiu cosificar la dona i limitar la seva llibertat. No hi ha cap norma a l’Alcorà que digui que la dona ha d’anar velada. Sí, en canvi, que ha de vestir –ells també– de manera modesta. Velar les dones des de la menarquia –i fins i tot abans– respon més a un costum social que a un dogma de fe. I el seu substrat patriarcal és innegable. Com també ho és que moltes altres dones complim amb determinats rituals estètics per no ser considerades unes “deixades” o mirem de parir abans que no se’ns passi l’arròs. Al cap i a la fi, són costums diferents però els mateixos pòsits masclistes i la mateixa voluntat de coartar la llibertat de la dona. Més enllà que una dona adulta es vulgui velar, depilar o tenyir els cabells blancs, està que s’obligui un infant a complir unes normes o assumir les conseqüències d’una decisió que en cap cas no està prou capacitat per prendre. I això inclou el vel, la sexualització precoç, però també els protocols hormonals o les cirurgies de reassignació de sexe. I això no té a veure amb el respecte a la identitat –que és sagrat– sinó al dret de desenvolupar-se de manera integral. Un infant que tot just entra a l’adolescència necessita uns pares o tutors amb prou seny com per no voler imposar, ni permetre que ell mateix es faci mal o es perjudiqui abans de tenir prou maduresa per prendre les seves decisions. I això inclou els adults que es guanyen la vida exposant els seus fills a les xarxes socials. Tenir cura dels nostres fills i filles és alguna cosa més que deixar-los fer o forçar-los a fer el que volem.