Durant la setmana una de les notícies que han marcat l’actualitat i que per la importància del sector serà clau és l’acord entre els comuns de la Massana, Canillo i Crèdit Andorra per comercialitzar Pal Arinsal com a part de Grandvalira, una nova aliança i preacord estratègic. Unes negociacions que tot i que es portaven a terme discretament feia dies han servit per solucionar la recerca d’inversors privats que volia el comú massanenc per reflotar els balanços. Una jugada empresarial semblant a la que ja va fer l’altre soci de Grandvalira, Saetde, en aliar-ser amb Ordino Arcalís i donar als seus clients l’opció d’esquiar als dos dominis. A poc a poc s’avança cap al forfet únic, una vella utopia del sector turístic d’hivern. Andorra vista per molts i projectada com un enorme domini esquiable amb accés a totes les estacions amb quilòmetres de pistes esquiables interconnectades entre si en un futur. Un lloc atractiu i ple de possibilitats per als amants de la neu i l’esquí. Si bé encara no estem en aquest escenari, sí que ens trobem davant un sector amb dues grans societats de la neu que centralitzen i focalitzen funcionaments i estratègies diferents. Una des de l’impuls i mecanismes del sector privat i l’altra amb dos comuns amb fons públics. L’esquí és i serà un eix indispensable de la política estratègica de l’hivern ara amb oferta de més quilòmetres per surfejar la neu andorrana, que es complementin amb un après-ski de música de nivell i restauració que millora any rere any. La neu segueix sent motor, atractiu i potencial, l’or blanc.