De manera recurrent, hi ha temes que van apareixent, però que no s’acaben de resoldre mai per estrany que pugui semblar. Un d’aquests casos misteriosos és el de la unificació de les targetes d’aparcament. A l’hemeroteca, he pogut remuntar-me fins al 23 de juliol del 2014 per trobar la primera notícia sobre la voluntat de dos comuns, el d’Andorra la Vella i el d’Escaldes-Engordany, de crear una targeta unificada de prepagament per als usuaris dels seus respectius aparcaments públics. Una iniciativa a la qual el comú d’Encamp es va afegir més tard, el 2017, segons llegeixo també a la premsa de fa un temps. Vaja, que han passat set anys des que se’n va parlar per primer cop, que jo hagi pogut trobar, i el més calent és a l’aigüera. Molts anem amunt i avall amb les tres targetes, tot intentant de no equivocar-nos davant la barrera (cosa que a mi em passa tot sovint) quan estirem el braç com uns contorsionistes apropant el plàstic a la màquina i mantenint el cotxe frenat mentre ens clavem la porta a les costelles. Aquesta és una de les coses que no entendré mai, el fet que les administracions competents no puguin posar-se d’acord per fer efectiva una millora per la ciutadania que, a priori, hauria de ser molt senzilla. No sé què hi pot haver de tan insalvable que tardi set anys a resoldre’s, sincerament. Havia sentit que una de les causes era la incompatibilitat de les màquines de cada parròquia, bàsicament les d’Andorra la Vella, però en els darrers temps justament estan substituint moltes de les màquines de la capital. Encreuem els dits a veure si és qüestió de poc temps que d’una vegada per totes tinguem les targetes unificades.