Ningú és perfecte és el títol en català d’una famosa pel·lícula, originalment titulada Some Like it Hot, del mític director Billy Wilder, protagonitzada entre altres per Marilyn Monroe i Tony Curtis, i a banda era també el nom d’un programa de ràdio andorrà que durant anys va dirigir la companya Noemí Rodríguez, per cert columnista del Diari d’Andorra. La frase feta descriu, i es perfectament aplicable, a tot i tots, tot i que alguns es resisteixin a pensar-ho immersos en la seva bombolla de veritat absoluta inconscient. No, no som perfectes, ja ens agradaria, ni tenim sempre la raó, ni la visió que els falta als altres. Que fàcil seria tot si fos així i a més els altres tinguessin la deferència de delectar-nos amb el seu homenatge, com a l’època feudal. Però no. Les coses tenen molts punts de vista, són polièdriques i la raó és, si no, discutible. Tenir aquesta perspectiva, una mica més cònica, ens evitaria molts conflictes i decepcions. Intentar, ni que sigui una miqueta, entendre l’altre, des del respecte, i no veure en cada opinió diferent un adversari o una punyalada seria la base de resolució de moltes disputes absurdes. Sortir del bucle del tots contra un, del per què jo ho dic i dels sentiments que la diferència és sinònim d’oposició, per aprendre dels altres i buscar el cantó positiu i el de la complexitat dels prismes que conformen les idees i les referències d’uns i altres. A veure si desterren la unicitat i entenem que no, no som perfectes.