Tot i que a l’hora d’explicar la història del Principat ens agradi remuntar-nos fins als remots temps medievals, el cert és que ni les concòrdies ni els Pariatges, per posar dos exemples, van ser acords que segellessin per sempre el destí d’Andorra. Sí, és cert que els Pariatges van donar peu a un model polític propi per a les valls andorranes que, amb alguna adaptació, va arribar al segle XX. Ara bé, aquest model podria haver saltat pels aires en qualsevol moment tenint en compte la fragilitat que històricament, i per qüestions geogràfiques i demogràfiques, ha caracteritzat Andorra. Si volem trobar les claus per entendre la realitat present hem de remuntar-nos a temps més propers, entre els quals penso que caldria destacar l’oblidat segle XIX. Un segle en què Europa visqué grans transformacions econòmiques, pels processos d’industrialització, i també polítiques, per l’evolució cap a formes d’estat més contemporànies. En aquest sentit, i des del 1850, quan a Andorra començà una dura crisi econòmica per l’esgotament d’un model, s’inicià un debat no exempt de molta conflictivitat sobre cap a on havia de tirar el país. Fou un temps de disputes internes, que coincidí amb un dels períodes de més sobirania que ha tingut el Consell General fins a l’actualitat, i que mereix que sigui estudiat amb profunditat. Encara que no ens ho sembli, entendre el passat pot ajudar a prendre decisions en el present, i més en un moment de canvi com el que estem vivint actualment. Conèixer la pròpia història és fonamental per entendre’ns a nosaltres mateixos i, en el cas del segle XIX, entre d’altres moments, tenim una assignatura pendent com a país.